Hola noies, hola nois. Aquest és el primer contacte amb el bloc de suport a la literatura, dels alumnes de 2n de batxillerat, grup B, de l'IES Roquetes. De moment, només hi trobareu informacions bàsiques d'inici de curs. A poc a poc, però, aquest espai virtual haurà d'anar creixent i es convertirà en un lloc de referència que consultareu per tal d'accedir a continguts literaris complementaris, vídeos, enllaços a llocs web interessants, arxius d'àudio, etc. Tot dependrà dels vostres interessos i de les vostres inquietuds i aportacions.
Educació 62
ISBN: 84-297-6131-3
Antologia poètica. Vicent Andrés Estellés.
Editorial Proa. Col. Les Eines
ISBN: 84-8437-080-2
Allò que tal vegada s'esdevingué. Joan Oliver.
Editorial Proa. Col. Les Eines.
ISBN: 84-8437-431-2
Ramona, adéu. Montserrat Roig.
Educació 62
ISBN: 84-297-5997-6
Bruixa de dol. Maria-Mercè Marçal.
Educació 62
ISBN: 84-297-6025-5
Escolteu aquest poema musicat de Joan Oliver I, ara, gaudiu d'aquest muntatge visual i sonor a partir del poema dels monosíl·labs
Mireu que bé que sona el poema No escric èglogues, de Vicent Andrés Estellés, musicat per Paco Muñoz: I ara, gaudiu d'un dels poemes més coneguts d'Estelles, interpretat amb força, magistralment, per Ovidi Montllor: Tot seguit trobareu diversos vídeos de l'homenatge a Maria-Mercè Marçal: Primera part
La poesia de Maria-Mercè Marçal està influïda pels corrents avantguardistes.
Surrealisme (De Viquipèdia) El surrealisme (del francès surréalisme) és el moviment d'avantguarda més important del període d'entreguerres, i molt possiblement el més influent de tots ells. Va ser creat el 1924 a partir, i al voltant del Manifest surrealista d'André Breton, el seu guia espiritual. Introducció Aquest moviment artístic, intel·lectual i cultural en general s'orienta al voltant de la persecució de l'alliberament de la ment, emfatitzant les facultats imaginatives i crítiques de l'inconscient i l'assoliment d'un estat diferent de, "més que" i més veritable que la realitat tangible i quotidiana: el "sur-real", per sobre de la realitat. Per a molts surrealistes, aquesta cerca de transcendir la realitat tangible i d'assolir-ne una que incorporés els elements de la imaginació i l'inconscient s'ha manifestat en l’intent de portar a terme una revolució personal, cultural, política i social, a vegades concebuda o descrita com una transformació completa de la vida a través de la llibertat, la poesia, l'amor i el sexe. En paraules d'André Breton, generalment considerat el fundador del surrealisme: "la bellesa serà convulsiva o no ho serà". Diversos cops els adherents al surrealisme han militat en el comunisme i en l'anarquisme per avançar un canvi polític social i polític de termes radicals, amb l'argument que només quan les institucions del treball, la família i l'educació hagin estat transformades es podrà fer possible una participació general en el surreal. Més recentment, alguns surrealistes s'han involucrat en el moviment feminista i en activitats radicals de protecció del medi ambient per raons similars. La paraula surreal és emprada a vegades amb la intenció de descriure juxtaposicions inesperades o l'ús de non-sequiturs (En llatí “no se segueix”. Facècies en les quals les conclusions no es dedueixen de les premisses) en l'art o en el diàleg, particularment quan aquestes juxtaposicions són presentades com si fossin consistents. Aquestes interpretacions normalment són independents de la noció surrealista del terme i molts cops no hi tenen cap connexió directa, i són emprades tant en contexts formals com en informals. Aquest ús ha estat durament criticat pels surrealistes.
I ara un altre de complementari:
.
.
.
